"Bulevard dels francesos" de Ferran Torrent.
A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres
joves comunistes —Josep, Felo i Teresa— manifesten el seu desacord
respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles.
Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc
frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente
Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran
implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre
de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la
vedet d’un nightclub per on desfilen individus de tots colors que,
atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran
indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d’una família ja
destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat
gairebé d’època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el
present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden
els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen
en una novel·la única, en molt més d’un sentit, i ofereixen la lúcida
visió d’una societat que, plena d’idealisme en el passat o ferida pels
anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.