"Huye sin mirar atrás" de Luis Leante.
El cotxe va anar aconseguint més velocitat i va començar una aventura que mai vaig pensar que viuria als meus quinze anys.Quan vas a cent quilòmetres per hora dins d'un cotxe, assegues que el que es mou ésel món d'ací fóra i no tu. Però, quan vasa cent vint i no portes cristalls perquè algú ha rebentat d'un tret les dues llunetes, t'assegues com si t'hagueres llançat en paracaigudes des de l'estratosfera sense botelles d'oxigen.
No és vertigen, ni mareig, ni pànic, ni dolor, és tot açò alhora multiplicat per mil.
No sabria dir-te la velocitat a la qual anàvem, però t'assegure que em va semblar que estàvem a punt de superar la barrera del so.
L'aire travessava el vehicle com un huracà. Per un moment vaig témer que la força del vendaval m'alçara del seient i em llançara pel buit de la lluna posterior. «Recorda, quan es fuig, no cal mirar arrere», m'havia dit Héctor.
