"La tarima vacía" de Javier Orrico
La tarima buida és el relat d'una calamitat: l'anihilació de
l'ensenyament públic a Espanya duta a terme per les lleis educatives
dels últims trenta anys; amb elles, s'ha demolit el projecte il·lustrat
que oferia a les classes més humils la seua única possibilitat de
promoció social i personal.
Al llarg de les seues pàgines
s'aborden qüestions candents com les revàlides, la immersió lingüística i
la disgregació del sistema educatiu espanyol; els nous estàndards i
rúbriques, un sistema d'avaluació embogit; la relació entre instrucció,
cultura i valors; la necessitat d'estudiar als nostres clàssics;
l'enganyosa fascinació per les noves tecnologies, o la mort del mèrit
com a raó última de quant ens passa. I, sobretot, l'extinció de la
professió docent, despullada de la seua autoritat intel·lectual per la
burocràcia i pel comissariat polític-pedagògic.
