Molt joves es van conéixer Berta Illa i Tomás Nevinson a Madrid, i molt ràpida va ser la seua determinació de passar la vida junts, sense sospitar que els esperava una convivència intermitent i després una desaparició. Tomàs, mig espanyol i mig anglés, és un superdotat per a les llengües i els accents, i això fa que, durant els seus estudis a Oxford, la Corona pose els seus ulls en ell. Un dia qualsevol, «un dia estúpid» que es podria haver estalviat, condicionarà la resta de la seua existència, així com la de la seua dona.
Berta Isla és l'envoltant i apassionant història d'una espera i d'una evolució, la del seu protagonista. També de la fragilitat i la tenacitat d'una relació amorosa condemnada al secret i a l'ocultació, al fingiment i a la conjectura, i en última instància al ressentiment barrejat amb la lleialtat.
O, com diu una cita de Dickens cap al final del llibre, és la mostra que «cada cor palpitant és un secret per al cor més proper, el que dormita i batega al seu costat». I és també la història dels qui volen parar desgràcies i intervenir en l'univers, per acabar trobant-se desterrats d'ell.
