Clavícula de Marta Sanz
Durant un vol, a Marta Sanz
li dol alguna cosa que abans mai li havia dolgut. Un mal fosc o una
flatositat. A partir d'aqueix instant creix el còmic malestar que
desencadena Clavícula:
"Voy a contar lo que me ha pasado y lo que no me ha pasado. La
posibilidad de que no me haya pasado nada es la que más me estremece"
Ací, la narració de l'episodi autobiogràfic es fractura com el mateix cos que es deforma, recompon o ressuscita al ritme que marquen les violències de la realitat. La descomposició del cos sembla indissoluble de la descomposició d'un tipus de novel·la orgànica on es menteixen les veritats i s'utilitzen trampetes i trucs de prestidigitació.
