"Perdem la memòria de les paraules, però no la memòria de les emocions"
Una trucada inesperada
porta a Adam, un professor àrab d'Història, a tornar a la seua terra
natal després de vint-i-cinc anys d'exili. Tot seguix igual, no ha
passat el temps pels llocs que va freqüentar. Aquell "paradís perdut" de
la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el
Cercle dels Bizantins, que pretenien canviar el món i van ser ells els
que van acabar canviant per una guerra que els va separar i va portar a
cada u per distints camins.Però qui és ell per a jutjar-los quan va viure un exili "daurat" mentres ells es van veure abocats a una situació sense elecció possible?
Amb l'ajuda de la sempre bella i rebel Semiramis, Adam intenta reunir-los. Als que queden vius.
"Els desorientados" és la novel·la més esperada de l'autor de "León el Africano" . Potser la més personal i emotiva. La que condensa la seua manera de ser, de pensar. La clau de totes les idees que ha bolcat en les seues obres. Una "tornada" literaria al seu país natal, un lloc indeterminat, un no lloc que es convertix en una reflexió universal sobre l'amistat, l'amor, la memòria, l'exili, la identitat i la necessitat de tendir ponts entre Orient i Occident, sempre presents en la seua escritura.
"Val més equivocar-se en l'esperança que encertar en la desesperació"
