La guerra dura ja una dècada i ningú sap amb certesa com transcorre, que bàndol va ser l'agressor i quin l'agredit. A la comarca, la vida ha continuat entre el temor a la delació i l'enyorança dels qui van anar al front. Quan arriba el moment d'evacuar la zona per seguretat, ell emprén camí al costat de la seua dona i al nen Julio, que ajuda a esmorteir el dolor per l'absència dels fills soldats.
Un futur protegit sembla esperar-los a la ciutat transparent, on tot és de domini públic i estranyament alegre. Allí els records desapareixen; no existeix intimitat, ni tan sols es pot sentir por. Fins al moment en què la consciència desperta i s'imposa a assumir les conseqüències.
Aquesta novel·la ha estat guardonada amb el XX Premio Alfaguara de Novela que en l'acta del jurat diu el següent: "Una història kafkiana i orwelliana sobre l'autoritat i la manipulació col·lectiva, una paràbola de les nostres societats exposades a la mirada i al judici de tots. A través d'una veu humil i reflexiva amb inesperats cops d'humor, l'autor construeix una rondalla lluminosa sobre el desterrament, la pèrdua, la paternitat i els afectes".
