Com a cap del Servei Meteorològic de l'URSS, Alekséi Feodósievich Vangengheim es dedica a estudiar les particularitats meteorològiques del vast territori soviètic i a ajudar amb les seues prediccions a la construcció del socialisme. No obstant això, en 1934 serà acusat de traïció al règim i tancat en un camp de treball, convertint-se en una més dels milions de víctimes del terror estalinista. Durant tots els anys en els quals Alekséi va estar pres fins a la seua mort, va dirigir la major part de la seua correspondència a la seua filla, Eleonora, que tenia quatre anys al moment de la seua detenció, i a qui no veuria mai més. El descobriment d'aquesta correspondència va motivar a Olivier Rolin a indagar en les circumstàncies que van envoltar la seua desaparició i tractar de reconstruir la seua vida.
En un estil directe i brillant, Rolin narra la història de Vangengheim, parla de la recuperació (o oblit) de la memòria del període soviètic en la Rússia actual i reflexiona també sobre el buit que el final de la utopia comunista ha deixat a Occident, perquè, com bé diu, «el triomf mundial del capitalisme no s'explicaria sense el terrible final de l'esperança revolucionària».
