"Tierra de campos" de David Trueba.
Amb l'objectiu d'enterrar al seu pare al poble on va néixer, Daniel emprén un viatge en un vehicle molt particular, un cotxe fúnebre, conduït per un xofer equatorià, pintoresc i xerraire, de la millor estirp còmica. Qui és de debò Dani Mosca? Potser, com sosté ell mateix, és només un tipus que fa cançons, sobretot cançons d'amor. Però és també el nen que va créixer en un barri humil; que va trobar l'amistat més profunda d'aquesta manera accidental en què un troba les grans coses de la vida; que va viatjar i va gaudir del seu ofici en la música fins que la triada clàssica dels excessos (sexe, drogues i rock and roll) va desintegrar el grup que havia format amb els seus amics de l'ànima; la vida dels quals es va sostenir en un equilibri precari però resistent entre el desig i la realitat.
Aquesta és una novel·la que a estones es llegeix com una cançó. Conté la visió personal d'un temps i uns llocs en els quals Dani Mosca es va construir una identitat pròpia a força d'ideals i somnis, i també d'alguns autoenganys i mentides. Un viatge profund i intens, sensible i directe, on es perceben les petjades i les cicatrius del pas del temps. David Trueba torna a desplegar, sota una estructura poderosa i zigzaguejant, feta de fils que s'entrellacen, el seu prodigiós pols narratiu per projectar una mirada aguda i reflexiva sobre les paradoxes i les perplexitats que envolten la nostra existència i endinsar-se amb lucidesa en el laberint dels afectes i els sentiments. El resultat és un llibre enlluernador en cadascuna de les pàgines del qual palpita la vida.
